ARTICLES EDUCACIÓ

Ací hi ha el gran fracàs educatiu dels últims anys

Ara ens diu el nou govern espanyol que vol serietat a l’educació, que volen que es cultive i es potencie l’esperit de l’esforç, de la superació. Ens diuen que l’educació no funciona bé, que cal reformar-la.

Potser es creuen que l'educació sols s'imparteix a les escoles i als instituts. Potser no saben que tots eduquem amb els nostre exemple: ells els primers. I quin exemple! Algú es va perdre el documental de la Sexta, la sexta columna 'Resacón en Levante'? Ací està el model que seguim en aquesta societat: l’espavilat, el que més s'aprofita, el més llepó del poderós és el que triomfa, el que té èxit i el que s'omple les butxaques.

I mireu què fan dels que treballen honradament, s’esforcen i fan ben feta la seua feina, mireu què en fan: algú recorda encara com funcionaven els menjadors escolars portats avant per unes cuineres autòctones amb una bona cuina al centre? Algú recorda encara com eren aquells menús? Jo encara recorde Reme i Reme, les cuineres del Bonavista fa 15 anys, que feien uns dinars boníssims, casolans, equilibrats... i un bon equip de mestres al darrere que duien amb responsabilitat aquell menjador. Eixe el conec de primera mà, però sé que n'hi havia molts altres que també funcionaven així. Sabeu què ha passat amb la majoria d’aquests menjadors escolars arrelats a l'entorn? Clar que ho sabeu: els han adjudicat a empreses de menjars preparats o que controlen aquests menjadors per traure guanys. De res no els ha servit presentar els comptes nets, amb guanys per millores del propi centre. De res no els ha servit la bona cuina i la responsabilitat. Ha triomfat la pela: l'adjudicació a empreses.

Sabeu què està passant amb els bars dels instituts? Els subhasten al millor postor. Com és lògic, les famílies treballadores no poden competir amb les  empreses amb ànim de lucre que es presenten a les subhastes, independentment de la seua qualitat. Unes persones responsables i excel·lents cuineres que duien el bar a l'institut d’Albaida (IES Josep Segrelles) l'han hagut de deixar. De res no els ha servit treballar més hores del que els guanys aconsellaven, presentar uns entrepans excel·lents, cuinar unes cassoles d'arròs al forn dignes del millor restaurant de la comarca, fer sucs naturals per als xicons, de res: responsabilitat, esperit de superació i esforç a la merda, al carrer. Prima la pela, la pela és la pela... ja se sap.

Sabeu què passa amb els docents (mestres i professors) que dediquen moltes més hores del que marca el seu contracte a preparar les classes i a formar-se per millorar en el seu treball, incorporant els avanços tècnics i científics en el seu dia a dia? Doncs que ningú no els reconeix aquest esforç i esperit de superació, tan reivindicat de boqueta pels governants. El govern, com que només mira els números i les peles, ho analitza tot des del punt de vista econòmic i tira al carrer els interins i augmenta la càrrega dels que tenen la sort de continuar treballant; com si treballaren fent rajoles, taules, o paneres... obliden que el que fan és educar i instruir personetes... I una gran part de la societat, perquè sols mira les vacances i el sou… I així reconeixen i agraeixen la dedicació dels professionals que estimen, a pesar de tot, el seu treball?

I sabeu què passa amb els metges i infermeres i personal sanitari? Doncs que també els veuen com una inversió. Però obliden que la nostra salut és a les seues mans, i que per fer bé les coses necessiten el seu temps, i que el que porten entre mans són vides, les nostres vides. El seu esforç, el seu esperit de superació es veu recompensat amb el comentari de torn a la cua de l'ambulatori: 'veges tu, ja fa una hora que espere...  que si han entrat 5 minuts més tard, que si estaran esmorzant…' Si senyora, quan li toque el torn bé que voldrà vosté que l'atenguen amb paciència, li expliquen les coses i li encerten el diagnòstic... eh que sí? Doncs els altres també, i això requereix temps i paciència. Però tranquils, que ara ve la gestió privada, com a Alzira. Sabeu què significa? Un cas a tall d’exemple: visita a l’oculista, 5 de la vesprada, lloc d’atenció: el passadís, temps invertit 2 minuts. Testimoni directe (no m’ho han contat).

Investigadors del Principe Felipe, València. Gent amb ganes, investigant sobre diferents camps de la salut per curar-nos a nosaltres, a tots nosaltres. Investigant sobre el càncer. Hi ha algú que no tinga un conegut o familiar afectat per aquesta malaltia? Vosté? Quina sort que té... no és el meu cas. Doncs això, gent amb esperit de superació, formats, responsables, solidaris com la bioquímica Consuelo Guerri, que dóna a l’institut els seus 25.000 € del premi rebut a Alemanya, per a poder seguir investigant. Voleu més esperit de superació, responsabilitat i estima per la pròpia faena? Doncs ací teniu la recompensa: la meitat de la plantilla al carrer. Els que volen investigar s’han de buscar la vida fora. Chapeau!

I què em dieu dels llicenciats a l'atur? Més de la meitat de llicenciats amb la carrera acabada no poden treballar del seu ofici. Han d'emigrar o estan a l'atur. Aquesta gent ha posat esforç i treball en els seus estudis, s'ha sacrificat, la seua família ha fet un sacrifici i una despesa important. Tenen un títol reconegut.  I de què els ha servit tot l'esforç i treball?

De veritat el govern pretén fer-nos creure que vol millorar l'educació tirant professorat al carrer, baixant-los el sou, reduint els mitjans en educació, reduint la inversió en formació i actualització del professorat, i augmentant la càrrega lectiva dels treballadors?

Clar, és que som valencians, i si hem estat capaços de creure’ns tot el que deia Camps durant els últims anys... perquè no ens hem de creure aquest nou conte que ve ara de Madrid... ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha!

Vagen fent canvis i recanvis, senyors ministres del govern. Han de justificar el sou. I mentre maregen la perdiu, potser encara el poble se'ls creurà. Ací es veu el gran fracàs de l'educació dels últims anys: que el poble encara se'ls creu.

Afinar la punteria

Sóc mestra i crec que no haig de justificar a ningú ni el meu sou ni les meues vacances. Crec que complisc amb la meua responsabilitat amb dignitat i la cara ben alta, com la majoria de les persones.

Sóc mestra, però també sóc ciutadana. I si com a mestra estic indignada, com a ciutadana estic en 'peu de guerra'. I  com a ciutadana exigisc i reclame als governants que no desmantellen els servicis públics.

Els servicis públics són la raó de ser dels nostres governs. La població els encarrega que gestione els servicis públics: si no ho han de fer, que dimitisquen. 

Els ciutadans tenim el dret i el deure d'exigir als nostres governants que facen un bon ús dels diners que paguem en concepte d'impostos, i si han malbaratat els impostos de tots, que donen comptes davant els tribunals i davant els ciutadans.

Ens diuen que devem millions... perdoneu, però jo no dec res a ningú. Ni al banc, ni al govern, ni a ningú. I pague rigorosament els meus impostos cada any. I faig hores extra sense cobrar-ne cap des de en fa 30.

Senyors polítics que tireu al carrer metges, investigadors i mestres fonamentals per al progrés de la societat: esteu atracant la societat, esteu furtant el futur dels nostres joves.
Treballadors i treballadores de la sanitat, de l’educació, dels serveis socials, del sistema judicial, de la investigació científica, de bombers, de la policia, de correus... treballadors dels sector públic, que cada dia doneu el millor de vosaltres per aconseguir que les coses continuen funcionant en aquest país de pandereta: teniu a les vostres mans la resposta. Qui ens agredeix, qui vol acabar amb els servicis públics és el govern i el sistema neoliberal que ens imposa la seua llei. I és a aquest sistema al que cal plantar cara.

La nostra lluita ha d'anar, colze a colze, a buscar alternatives que eviten que els servicis públics retrocedisquen un pam. Els servicis públics són els únics que poden garantir respostes a les necessitats de tots els ciutadans i ciutadanes, rics o pobres. A tots.

De la resposta de tots nosaltres, juntament amb la dels usuaris, la població, depén la subsistència i el manteniment del nostre benestar.

Que cobrarem menys cal que ho tinguem tots clar. Tots cobrarem menys, i açò només ha fet que començar. Davant aquesta perspectiva tenim dues opcions:
1- Deixar que tot se’n vaja a fer la....
2- O sostenir entre tots i totes la xarxa de servicis públics. Com?
* Seguir treballant amb la satisfacció de veure que som capaços de mantenir un sistema públic que va costar molt d’alçar i de tirar endavant.
* Reduint l'horari de treball i sou per poder repartir el treball entre els desocuats dels diferents sectors. Això comporta reducció de l’atur. Primer passet. El tema d’austeritat ha arribat ja i continuarà, repartim o no repartim. Però repartint, a més de ser solidaris ens evitarem conflictivitat social.
* Posar els nostres diners en bancs ètics, que no especulen en el mercat amb els nostres diners.
* Boicotejar els causants dels grans dispendis que han ensorrat el nostre País Valencià: Terra Mítica, Fórmula 1, Copa Amèrica, Ciutat de la Llum, Ciutat de les Ciències...

Però ací no acaba el tema. Seguim. Cal exigir al govern que complisca les seues obligacions:
* Depuració de responsabilitats de les grans despeses que han deixat endeutat el govern.
* Màxima austeritat en el sistema de govern i en les duplicitats de càrrecs i funcions (diguem-ne, com a exemple, les diputacions).
* Impostos que equilibren la riquesa, fent pagar més a qui més té i augmentant els impostos en general per poder donar els servicis a tota la població.
* Reducció dràstica de tota subvenció als organismes privats mentre els públics no estiguen equipats.
* Afavorir amb les normatives el funcionament de la xicoteta i mitjana empresa que és la que realment soluciona l'atur i la vida de la majoria de les famílies. (I podeu veure ací el tema de la llibertat horària que ofega els xicotets negocis...).

I l'empresariat privat que faça la seua faena, que prenga la iniciativa, i tire endavant projectes. Perquè si caem al precipici, hi caurem tots.

Per acatar les lleis del mercat no ens fa falta cap govern. El govern ha de defensar els interessos de la societat.

'SEÑORAS Y SEÑORES: ESTO ES UN ATRACO!!!'

Ens podem quedar defensant el nostre corralet, cecs, sords i muts, a terra de panxa en avall, i esperar que es desfaça tot.

O podem plantar cara, colze a colze, i intentar salvar el millor que tenim: un sistema social que dóna resposta a tots en les seues necessitats: ELS NOSTRES SERVICIS PÚBLICS.

ELS SERVICIS PÚBLICS SOM TOTS I TOTES.


EL BENESTAR, IGUAL QUE VE SE'N VA.
Arribar a una societat del benestar no ha estat gratuit. Ha costat molts esforços i moltes lluites i sacrificis per part de moltes persones.
Un dels grans precursors del plantejament públic de l’educació ja va ser  al s. XVI, el gran humanista Juan Luis Vives. Una profunda crisis va recòrrer Europa durant aquest segle.  Vives va revisar i analitzar les causes que havien originat la corrupció i la decadència dels estudis. I és arran d’aquesta reflexió que ja en aquella època planteja la necessitat de construir centres educatius  al llarg de tota la geografia espanyola; la necessitat de formar i preparar els mestres; I la financiació a càrrec de l’erari públic. La seua aportació donaria fruits alguns segles més tard, però ell no ho va poder vore.

L’escola tal i com la concebim actualment: pública i democràtica arranca de la Revolució Francesa, de la necessitat de formar a la població per a que deixara de ser analfabeta i poguera participar de forma democràtica i conscient en la societat, i a més a més pogués defendre també els seus drets i complir els seus deures. D’ací neix la necessitat de separar educació i religió, ja que l’esglèsia, els convents, les parròquies, eren qui ofertaven l’educació des de feia molt de temps.
A Espanya, es recull el tema educatiu a la Constitució de 1812, La Pepa, que fou la primera que va incloure en els seus apartats un títol exclusiu dedicat a la Instrucció Pública. I s’inclouen aspectes molt importants com la defensa de la universalitat de l’educació primària per a tota la població sense excepcions. Defensa que la instrucció ha de ser igual, universal, uniforme, pública i lliure.
 Una altra fita important en l’avanç de l’escola pública, a principi del s.XX, serà tota la tasca feta pel Moviment Pedagògic de la Institució Lliure d’Ensenyança, que va iniciar la democratització de l’escola.
El 1931, amb la República, els partits polítics inclouen la democratització de l’educació en els seus programes. La República crea institucions d’ensenyament primari i secundari. Portà a les poblacions rurals elements de cultura.
Dissortadament, tots els progressos fets en aquesta etapa quedaren interromputs pel règim posterior.


Amb l’arribada de la democràcia hem arribat a aconseguir una situació inimaginable fan 200 anys. En aquesta  nova etapa s’ha aconseguit l’escolarització plena. Han millorat les ratios de les aules. Han augmentat els especialistes que ajuden a la formació: psicòlegs, músics, pedagogs etc. Han millorat les dotacions dels centres. Ha augmentat la diversitat d’ofertes. Una persona que destaqués en els estudis podia seguir format-se i treure’s una carrera, o una FP, perque podia optar a beques i ajudes. Els costos dels estudis eren assumibles per a una gran majoria de la població. L’educació ja no era privilegi d’uns pocs. Perque la gent més gran encara podrà recordar, com no fa massa anys, sols estudiaven els senyorets, els de casa bona, els demés cap a la fàbrica...

Però darrerament estem veient com a poc a poc, tot açò està canviant. Amb la “masterització” de la Universitat, amb la disminució de les beques, amb l’augment de les ràtios, amb la disminució dels professionals que atenen les necessitats dels centres, amb la disminució de materials, amb la reducció d’ofertes...

I és aquest estat del benestar el que estem destroçant en dos dies. Una situació a la qual ha costat segles arribar.
Una Educació Pública que és la millor garantia per equilibrar les desigualtats dins la societat. La millor garantia si volem aconseguir  un món més just per a tots i totes on els mostres  fills i filles aprenguen a viure en un entorn intercultural i divers.Que aprenguen a respectar la diversitat.

I el més greu és que hem arribat a aquesta situació per una mala administració dels recursos que aportem entre tots, per una corrupció desbocada, per un meninfotisme plaent, per un malbaratament dels recursos sense precedents. I ara què?






La amnistía del impuesto de patrimonio
XIMO BOSCH EL PAÍS 12/10/2011
La Generalitat Valenciana ha decidido no recaudar el impuesto de patrimonio.
Cualquier persona podría suponer que las arcas públicas se encuentran bastante
sobradas de dinero. Sin embargo, no hay día en el que no se anuncien recortes en las
prestaciones sociales y en los servicios públicos. Resulta evidente que buena parte de
los derechos sociales solo se pueden garantizar si la Administración efectúa una
inversión suficiente, con unos fondos obtenidos a través de instrumentos fiscales
redistributivos. La amnistía hacia los sectores más acomodados para que no aporten la
correspondiente contribución y la renuncia a percibir dichos ingresos solo pueden
agravar las importantes carencias que cada vez afectan más a los derechos de los
ciudadanos. ...
Lo mismo cabe repetir de los recortes en materia de salud o de educación. O de las
insuficiencias para garantizar con criterios sociales el derecho fundamental a la
vivienda, ante la dramática realidad de decenas de miles de desahuciados. Hemos de
recordar que los derechos sociales proclamados en la Constitución no representan
meras declaraciones retóricas, sino que los mismos delimitan la actuación de los
poderes públicos. ...
 Lo cierto es que nuestras instituciones públicas podrían permitirse ofrecer unas prestaciones sociales de mucha más entidad, equivalentes a las de nuestros vecinos europeos, si no eximieran a los sectores más acomodados de su indispensable contribución a la sociedad. Los asalariados de nuestro país pagan prácticamente el mismo porcentaje de impuestos que los trabajadores suecos, pero aquí las personas acaudaladas o con elevados ingresos solo ingresan el 20% de lo que
tributan sus equivalentes en Suecia. Si el sistema fiscal español fuera similar al que existe en Alemania, Holanda o los países escandinavos, por estas latitudes no tendríamos déficit y contaríamos con unos servicios públicos de calidad, así como disfrutaríamos del Estado social que nos merecemos y que sí podemos permitirnos.
Todas estas razones explican la inquietud que se siente cuando las autoridades
valencianas renuncian a aplicar el impuesto de patrimonio y, al mismo tiempo,
aseguran que deben practicar recortes en los servicios públicos, porque no disponen
del presupuesto suficiente. El respeto ante dichas decisiones resulta compatible con
una comprensible insatisfacción. El impuesto de patrimonio permitiría a la
Administración autonómica un ingreso de 109 millones de euros, que sin duda facilitarían una mejor dotación de las prestaciones sociales. En un país en el que los ricos pagan menos impuestos que los asalariados, parece razonable, oportuno y equitativo que contribuyan fiscalmente quienes cuentan con un patrimonio superior a
700.000 euros. Para no pasar de la amnistía a la amnesia, podría resultar conveniente
recordar que el artículo 31-1 de la Constitución establece que todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica, mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad.
Ximo Bosch es magistrado y portavoz de Jueces para la Democracia (JpD) en la Comunidad
Valenciana.






PERQUÈ L'EDUCACIÓ NO ÉS UN NEGOCI, ÉS UN DRET, UNA INVERSIÓ DE FUTUR, ÉS EL FUTUR DELS NOSTRES FILLS I DE LA SOCIETAT.
......decenas de miles de personas (100.000 según los convocantes, los sindicatos ANPE, CCOO, CSI-F, UGT y STES, y la asociación de padres Ceapa) protestaron en contra del deterioro de la enseñanza pública y del tijeretazo que están implantando las autonomías.  ....

Jubilaciones sin cubrir

En el recorrido se escuchó la indignación de los profesores madrileños, pero también de gallegos, asturianos, aragoneses, andaluces, catalanes o extremeños. Por ejemplo, Antonio López, catedrático de Matemáticas en el instituto Santiago Basanta Silva de Vilalba (Lugo) se montó en un autobús desde Galicia para asistir a la marcha. "La Xunta ha dejado sin cubrir el 40% de las jubilaciones que se han producido este año. Hay más alumnos por aula, menos profesores en la atención de grupos", alertó este profesor..........

Marcha multitudinaria en Madrid en defensa de enseñanza pública






 Madrid, 22 oct (PL)

Una multitudinaria manifestación estremeció otra vez hoy a la capital española, epicentro de una marcha nacional en defensa de la escuela pública y contra los recortes en ese sector aplicados

por varias comunidades autónomas.

  Si hay algún camino para la libertad y la justicia, es el de la educación, advirtieron este sábado en un manifiesto los sindicatos y asociaciones de padres convocantes de la protesta pacífica, realizada en pleno corazón de Madrid.

Leída por la actriz Pastora Vega en la céntrica Plaza de Jacinto Benavente, la declaración denuncia que los gobiernos de numerosas autonomías de este país ibérico están haciendo pagar a la enseñanza una crisis que no ha causado, lo cual, señala, es intolerable.

La instrucción pública es la única que garantiza la igualdad de oportunidades, la cohesión social, la superación de las desigualdades de origen, la vertebración de toda la sociedad en un objetivo común y el progreso individual y social de todos, no de unos pocos, subrayó.

En un mensaje dirigido a la presidenta de la Comunidad de Madrid, la conservadora Esperanza Aguirre, artífice de descalificativos hacia el profesorado tras decretar un severo plan de ajuste, docentes y padres de alumnos exigieron aumentar la autoridad de los maestros.

Instaron a situar la educación en el eje de las prioridades políticas, sociales, ciudadanas y familiares y enaltecer el prestigio del magisterio frente al descrédito de algunos dirigentes, en obvia alusión a la mandataria regional, del derechista Partido Popular (PP).

Reclamaron que se retire de inmediato el castigo a la educación pública y, en lugar de decapitar programas y reducir plantillas, se busquen fórmulas para aumentar la inversión y se recorten los enormes gastos suntuarios de las administraciones, reza el texto.

Los sindicatos destacaron que la marcha de este sábado, en la que participaron 100 mil personas, según sus organizadores, es un llamado de atención a los poderes públicos y a los ciudadanos sobre los efectos negativos de estas medidas y una advertencia al futuro gobierno.

Temen que los ajustes, iniciados por varias autonomías gobernadas por el PP, se extiendan a todo el país después de las elecciones generales del próximo 20 de noviembre, de confirmarse el triunfo de la derecha que vaticinan las encuestas.

Además de manifestantes procedentes de regiones afectadas por los recortes presupuestarios, en Madrid confluyeron líderes de la Internacional de la Educación, que agrupa a 147 centrales obreras del sector con 30 millones de afiliados en todo el mundo.

También desfilaron representantes de asociaciones gremiales de Portugal, Grecia, Italia y Reino Unido.

Los sindicatos mayoritarios de España, Comisiones Obreras y Unión General de Trabajadores, resaltaron que la movilización de hoy es una demostración de que los educadores no están solos.

A su juicio, los políticos deberían tomar buena nota de la voluntad de la ciudadanía española, no sólo del mundo educativo, en la apuesta por lo público.

La crisis económica no puede ser coartada para transferir recursos del Estado hacia la iniciativa privada, alertaron.





























.















Las familias se suman a la manifestación de los profesores contra los recortes del próximo sábado 22 de octubre

Madrid | 19/10/2011 - 14:43h http://www.lavanguardia.com/

Miles de personas de toda España claman por la educación pública

Los secretarios generales de CC OO y UGT, Ignacio Fernández Toxo y Cándido Méndez, encabezan la marcha.- Los sindicatos cifran los recortes presupuestarios entre el 12% y el 15% http://www.elpais.com


Nueva marcha contra los recortes por las calles de Madrid

'El camino para la libertad y la justicia 

es la educación'

 http://www.elmundo.         
"Los recortes de hoy serán los problemas del futuro"

"Si hay algún camino para la libertad y la justicia, es el de la educación", ha leído en un pasaje del documento Vega. Con él, docentes y padres de alumnos han querido subrayar que la enseñanza pública es la "única que garantiza la igualdad de oportunidades, la cohesión social, la superación de las desigualdades de origen, la vertebración de toda la sociedad en un objetivo común y el progreso individual y social de todos, no de unos pocos".
Así, han propuesto situar a la educación en el "eje de las prioridades" políticas, sociales, ciudadanas y familiares; aumentar el prestigio del profesorado frente a las descalificaciones de "algunos políticos"; financiar "adecuadamente" la enseñanza y "protegerla" de los recortes presupuestarios y de las consecuencias de la "mala gestión" de la crisis económica.



















L'educació no és una despesa, és una inversió.
Enllaç per demanar que no es retalle en educació.
Manifestació a Madrid el 22 d'Octubre